«TOT ESTÀ BÉ», PERÒ JO NO M’HI TROBO. PERQUÈ POTS TENIR SÍMPTOMES ENCARA QUE LES ANALÍTIQUES SURTIN NORMALS
Introducción
Sovint m’arriben pacients a consulta que fa temps que conviuen amb símptomes però sense cap diagnòstic. De fet, estan cansats de sentir: «no tens res, les analítiques estan bé».
Aleshores, per què continuen trobant-se malament?
En aquest article vull explicar-te quines diferències hi ha en la manera d’interpretar una analítica des del punt de vista de la medicina convencional vs la medicina funcional, quines limitacions tenen les analítiques convencionals i perquè escoltar el cos a temps pot marcar la diferència.
Rangs convencionals vs rangs funcionals
Abans de res, vull deixar clar que les analítiques només són una radiografia, una foto puntual d’un moment concret i mai la pel·lícula completa. És important que ho tinguis en compte, ja que una analítica mai determina res sense el context adequat.
Els rangs convencionals són els intervals que mesuren les analítiques actuals. Aquests rangs estan dissenyats principalment per detectar malaltia, no per avaluar l’estat òptim de salut, ja que els valors de referència estan basats en població malalta i presenten rangs de referència molt amplis.
Que un pacient es trobi dins dels rangs de «normalitat» no vol dir que demostri una bona funcionalitat del seu organisme, ja que és possible que el pacient es trobi malament tot i tenir valors «normals». És important tenir en compte en aquests casos els rangs funcionals, els quals són més estrets i més específics per referenciar valors òptims. A més a més, permeten detectar patologia subclínica.
Escoltar el cos a temps pot marcar la diferència
Cansament que no es recupera amb el descans, brots persistents a la pell, caiguda del cabell, digestions pesades, restrenyiment, diarrea, dificultat per dormir, dolor, migranyes, canvis hormonals… són alguns dels símptomes més freqüents que em trobo a consulta.
I no, no són normals.
El problema és que tendeixen a normalitzar-se.
És important que entenguis que els símptomes no apareixen per molestar. Apareixen per avisar. Escoltar el cos a temps permet intervenir abans que el problema es faci més complex.
Que les analítiques estiguin bé no significa que tot estigui bé. El cos sol avisar abans d’emmalaltir. Escoltar aquests avisos, entendre’ls i abordar-los des d’una mirada més àmplia pot canviar completament la manera de relacionar-te amb la teva salut.
Si sents que alguna cosa no està bé, la teva experiència és vàlida. I mereix ser escoltada.